LLigonya-LLigoña

Voleu saber els origens del nostre cognom?

     Antic cognom català que apareix escrit amb les formes Lligonya i Lligoña, ambdues modalitats d'un mateix.

     La segona representa una grafia castellanitzada, conseqüència del so similar amb el qual es pronuncien la –ñ- castellana i la –ny- catalana.

     Existeixen branques d'aquest cognom en el principat i a València. En terres catalanes es troben en les comarques de La Selva i el Barcelonès amb branques a Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Barcelona i Badalona, entre altres poblacions. 

     A València radiquen en el municipi alacantí de Sant Joan d´Horta.

     D'una branca que va radicar a Arbúcies va ser el batxiller en medicina, Simeó Lligoña. Graduat a Osca, en 1775. Va exercir en Sant Feliu de Guixols. En 1791, consta com “soci íntim” de l'Acadèmia de Medicina de B. Autor d'un “discurs sobre l'abús de donar la quina en les “calentaduras”, on segons Chinchilla, hi ha un extracte de les idees de Sydenham. S'havia de publicar en les memòries de la Real Acadèmia Mèdic-Pràctica (1798).

    No es troba informació sobre origen i etimologia d'aquest cognom, i fins i tot després de la consulta dels principals diccionaris geogràfics i enciclopèdies generals, no hem trobat lloc algun així denominat ni accepció o significat propi per al terme “lligonya”.

     ARMES Don Vicente de Cadenas i Vicent, en la seva obra “Repertori de Blasons de la Comunitat Hispànica “descriu per a l'escut d'armes del cognom Lligoña, variant de Lligonya, el següent: En sinople, dues torres d'or. Bordadura de azur.